La professora d'història

A la sessió d'avui dia 16 de març, hem vist la pel·lícula "La professora d'història". Hem gaudit molt veient-la perquè ens ha semblat extraordinari el treball que realitza la professora amb el grup. Es tracta d'una classe on alguns alumnes són conflictius o no troben interès per l'estudi. El curs avançava i la professora veia que es quedaven enrere, és per això que presenta als alumnes la possibilitat de participar en un concurs sobre la deportació. Els alumnes se senten motivats per la idea i comencen a treballar durament en aquest tema, però relacionant-se únicament amb el seu grup d'amics. Aquest treball reforça la relació entre els alumnes de tot el grup, i a més, potencia la seva activitat d'estudi i investigació. Gràcies a la motivació d'aquesta professora, tal com es visualitza en finalitzar la pel·lícula, la majoria dels estudiants acaben batxillerat amb bones notes. El canvi que pateixen els alumnes és increïble. Quan ningú creia en el potencial d'aquest grup ella va confiar plenament, fins a aconseguir el seu objectiu, donar-los l'oportunitat de créixer com a persones.

El film comença amb una tensa escena en la qual una alumna defensa el seu dret a portar vel. Però es centra en el fet que des de 1961, el govern francès organitza per a grups escolars el Concurs Nacional de la Resistència i la Deportació. Es tracta de reviure i comprendre l’ obscur passat del país, per a què l' història no es repeteixi. En 2009, Anne Anglès, de l'Institut Léon Blum de Créteil, va conduir als seus desmotivats alumnes a presentar un treball sobre el tema d' aquella edició del concurs: "Los niños y los adolescentes en el sistema de campos de concentración nazi."

La pel·lícula retrata com aquest treball tan imponent transforma a la major part dels alumnes. Intenta mostrar que el treball dels professors pot tenir resultats molt positius, i que aquests adolescents als que sempre se’ls diu que no tenen futur, poden donar el millor de sí mateixos quan es confia en ells, i se lis donen les ferramentes necessàries per a que desenvolupin el seu propi esperit crític."

Des del punt de vista de l'assignatura, OGE. El director tenia una actitud negativa davant el grup protagonista, perquè els considerava la pitjor classe de l'institut. Es deixava portar pels prejudicis socials i no confiava en la seva millora. És a dir, presentava un lideratge gerencial. Això vol dir que lidera però delega certs aspectes. També la podem relacionar amb la gerència científica.

En canvi, la professora d'història si confiava en ells deixant de lloc els prejudicis socials, els ajudava a millorar individualment i com a grup. La seva implicació va provocar una actitud favorable per part dels alumnes cap a la professora d'unió i confiança i així tots junts poder dur a terme un projecte del qual sentir-se orgullosos i aconseguir la victòria desafiant les prediccions. Parlem doncs, d'un lideratge democràtic i carismàtic pel que fa a el paper de la professora.